Coneix la malaltia d'Alzheimer? Conegui-la.

La malaltia d'Alzheimer està més a prop del que imaginem

Termes i condicions de l'estudi MOPEAD.
Llegiu aquesta informació acuradament abans d'acceptar participar en aquest estudi. Qualsevol informació introduïda només es mantindrà al nostre sistema si accepteu els termes i condicions per poder participar en l'estudi. Si feu clic al botó "Termes i condicions", confirmeu que heu llegit aquesta informació i accepteu participar a l'estudi en les següents condicions.
 

1. Introducció:

La freqüència de la malaltia d'Alzheimer augmenta a causa de l'envelliment de la població. En molts casos, aquesta malaltia només es diagnostica en etapes finals. No obstant això, en la història natural d'aquesta malaltia, abans de la aparició de la demència es pot detectar una etapa de deteriorament cognitiu lleu (pèrdua de memòria lleu i disminució d'altres funcions mentals) que es pot detectar amb proves cognitives.
 

2. Objectius d'aquest projecte de recerca

L'objectiu d'aquest estudi és investigar formes innovadores de detectar individus en etapes primerenques de la malaltia d'Alzheimer que encara no han estat diagnosticats. Més específicament, anem a provar la utilitat de les proves cognitives en línia per a la detecció precoç d'aquesta malaltia
 

3. Qui pot participar en aquest projecte?

Qualsevol persona que tingui entre 65 i 85 anys sense diagnòstic previ de malaltia d'Alzheimer o qualsevol altre tipus de trastorn cognitiu. Aproximadament 500 persones participaran plenament en aquest estudi en 5 països.
 

4. Riscos i beneficis de participar en aquest projecte.

No hi ha riscos específics per a la seva salut, encara que algunes persones poden experimentar estrès o ansietat en realitzar una prova cognitiva. Si teniu un deteriorament cognitiu no diagnosticat, es podria detectar amb la vostra participació en aquest estudi.
 

5. Participació voluntària

La participació en aquest estudi és totalment voluntària. Tot i que haja consentit inicialment la seua participació, pot retirar el seu consentiment o abandonar l'estudi en qualsevol moment.
 

6. Què se'l demanarà?

Si accepteu participar, se us demanarà que proporcioneu informació demogràfica, com ara edat, sexe, país, distància de la clínica de memòria a la vostra ubicació i anys d'educació. També se us demanarà que completeu dues proves cognitives en línia. Aquestes proves s'utilitzen per mesurar la vostra memòria i trigaran uns 20 minuts a completar-se. Proporcioneu tota la informació tan veritable i precisa com sigui possible.
 

7. Què passa després?

Si els resultats de la prova suggereixen que pot haver-hi un deteriorament cognitiu, és possible que us convidem a visitar la Clínica de Memòria de Fundació ACE per tal de realitzar una avaluació diagnòstica completa. La Clínica de la Memòria us proporcionarà un consentiment informat, que es deu signar per tal de continuar amb l'estudi, i tots els detalls necessaris per a entendre quins seran els propers passos.
En cas que no sigui possible visitar la Clínica de Memòria de Fundació ACE, se us proporcionarà un document imprimible que recomana una avaluació diagnòstica completa. Podeu parlar això amb el vostre metge d'atenció primària.
És molt important que sapigueu que aquesta prova en línia no permet fer un diagnòstic. Només es tracta d una proba de cribaje, que tracta de detectar persones que pateixen un deteriorament cognitiu. No obstant això, aquesta sospita només es pot confirmar o descartar amb una avaluació diagnòstica completa en un centre mèdic.
La vostra participació en aquest estudi no implica que necessàriament haureu de visitar un centre mèdic fins i tot si us ho recomanem. Podeu decidir lliurement si voleu completar una avaluació de diagnòstic o no.
 

8. Confidencialitat

Qualsevol dada obtinguda en aquest lloc web serà emmagatzemada de manera anònima al sistema. No mantindrem cap informació de contacte ni cap dada que es pugui utilitzar per identificar-vos com a persona. Aquestes dades només s'utilitzaran a l'efecte d'aquest projecte de recerca. En qualsevol tipus d'informe que publiquem, no inclourem cap informació que permeti identificar-vos com a persona. Les vostres dades seran emmagatzemades electrònicament amb un identificador xifrat únic i només l'equip de recerca tindrà accés als registres. No obstant això, els vostres registres poden ser revisats amb un objectiu d'auditoria per part de personal autoritzat, que estarà obligat per les mateixes disposicions de confidencialitat, o per personal d'organismes reguladors governamentals. Només es pot contactar per telèfon o correu electrònic per tal de programar una visita en un centre mèdic, si ha decidit proporcionar aquesta informació, que es tractarà en un sistema separat.
Algunes de les dades sol·licitades (edat, gènere, anys d'estudis i resultats de les proves cognitives) podrien ser compartides anònimament amb Cambridge Cognition Ltd per tal d’utilitzar les seves proves cognitives en línia i obtenir una pre-avaluació cognitiva.
Tindreu el dret d'accedir a les vostres dades en qualsevol moment, rectificar-les o sol·licitar-ne l'eliminació si així ho voleu. També podeu demanar informació sobre qui té accés a les vostres dades. Per a aquest efecte, vegeu l'apartat 11.
 

9. Cobraré per la meva participació?

No obtindreu cap quantitat de diners per la vostra participació a l'estudi.
 

10. Aquest estudi ha estat aprovat per alguna organització reguladora?

Aquest estudi ha estat aprovat pel Comitè Ètic d'investigació Clínica de l'Hospital Clínic de Barcelona
 

11. A qui puc contactar per a preguntes sobre l'estudi?

Per tal d’obtenir més informació sobre l'estudi, procediments d'estudi, els vostres drets o sobre reclamacions, poseu-vos en contacte amb el personal de l’estudi al següent correu electrònic: mopead@fundacioace.org

Estudi d'Alzheimer

Introducció

La malaltia d’Alzheimer és la forma més freqüent de demència. Es tracta d’una malaltia del cervell que progressivament va alterant la memòria, el pensament, la conducta i l’emoció (funcions cognitives). És la causa principal d’incapacitat i dependència.

L’edat és el principal factor de risc per desenvolupar la malaltia d’Alzheimer.

Malauradament en molts casos aquesta malaltia es diagnostica massa tard quan els símptomes ja han aparegut i la situació ha empitjorat.

Tanmateix, gràcies a l’ajuda d’una sèrie de tests adaptats, és possible detectar els símptomes més primerencs de la malaltia, com és el deteriorament cognitiu lleu (una lleu pèrdua de memòria i un deteriorament de les funcions mentals).

La detecció precoç permet tant a les persones diagnosticades com als seus cuidadors afrontar adequadament la malaltia i poder gaudir el més aviat possible dels tractaments mèdics i suport disponibles.

L’objectiu d’aquest projecte de recerca

La detecció precoç és un aspecte clau en el curs de la malaltia. És per això que aquest projecte pretén investigar formes innovadores per a identificar aquelles persones que es trobin en una etapa molt primerenca de la malaltia d’Alzheimer i encara no hagin estat diagnosticades.

Aquests tests cognitius on-line són una de les quatre estratègies que estem estudiant per tal d’identificar la millor manera de detectar persones que tinguin un deteriorament cognitiu lleu.

Si us plau, tingui en compte que aquests tests només són una proba de cribratge, que pretén identificar aquelles persones que poguessin tenir un deteriorament cognitiu.

No es tracta d’una eina diagnòstica. El deteriorament cognitiu només es pot confirmar o descartar mitjançant una avaluació diagnòstica complerta en un centre mèdic.

Riscos i beneficis de participar en aquest estudi

No hi ha cap risc específic per a la seva salut, tot i que algunes persones poden estressar-se o neguitejar-se durant la realització del test cognitiu.

En cas que, amb la seva participació en aquests test cognitius, veiéssim que podria ser que vostè tingués un deteriorament cognitiu, li oferiríem la possibilitat de fer-se un diagnòstic complert per tal de confirmar o descartar la sospita d’un deteriorament cognitiu inicial. En cas que es confirmés, vostè tindrà a la seva disponibilitat el suport i ajuda necessaris per poder afrontar el diagnòstic.

Who can participate in this project?

Qui pot participar en aquest projecte?

Qualsevol persona de 65 a 85 que no hagi estat prèviament diagnosticada de malaltia d’Alzheimer ni de cap altre tipus de trastorn cognitiu.

La nostra intenció és la d’aconseguir 500 persones que participin de forma simultània en aquest estudi a 5 països.

Requisits Tècnics

Per tal de poder participar en aquest estudi cal tenir un ordinador de torre, un portàtil, o una tauleta. Els telèfons intel·ligents (smartphones) no són adequats per a aquest estudi.

Participació voluntària

La participació en aquest estudi és completament voluntària i caldrà que vostè doni el seu consentiment per tal de poder participar-hi.

Tot i haver donat el seu consentiment, vostè podrà retirar-se de l’estudi en qualsevol moment.

Rebré cap compensació econòmica per participar en l’estudi?

No rebrà cap compensació econòmica per la seva participació en l’estudi.

Els test on-line són gratuïts i en cas que, un cop realitzats els tests, li oferíssim fer-se un diagnòstic dintre del context de l’estudi, aquest també seria gratuït.

Què em demanaran que faci?

En cas que vostè estigui d’acord en participar a l’estudi, li demanarem que proporcioni informació de dades demogràfiques com gènere, edat, nivell d’estudis, i algunes altres dades sobre el seu historial mèdic com ara les malalties que pateix o que ha patit en el passat.

Li demanarem que completi dues proves cognitives en línia. Aquestes dues proves es fan servir per saber com està la seva memòria i tenen una duració aproximada de 20 minuts.

Què passarà a continuació?

En cas que els resultats obtinguts en la prova facin sospitar que hi pot haver un deteriorament cognitiu, el convidarem a que visiti la nostre Clínica de Memòria associada a l’estudi per tal de fer una avaluació diagnòstica complerta. Això és completament opcional i vostè pot decidir si vol o no sotmetre’s a proves addicionals.

Si vostè resideix fora de l’àrea d’influència de la Clínica de Memòria, li facilitarem un document que podrà imprimir en el que li recomanem fer-se una avaluació diagnòstica complerta. Vostè pot parlar-ho amb el seu metge d’atenció primària.

Vostè és lliure de decidir si vol visitar un centre mèdic per fer-se una avaluació diagnòstica complerta.

Aquest estudi ha estat aprovat per un organisme regulador?

Aquest estudi ha estat aprovat per:

Comitè Ètic d'investigació Clínica de l'Hospital Clínic de Barcelona

Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica

C/ Rosselló, 149-153

08036 Barcelona

Tel.: (93) 227 57 86

e-mail: fclinic@clinic.ub.es

What will I be asked to do?

¡Conózcanos!

Lee información interesante sobre el estudio.

Acepte los términos y condiciones

 

Comprenda los riesgos y beneficios de participar

Realice las pruebas

 

Le pediremos que responda algunas preguntas y realice una serie de pruebas

Obtenga los resultados

 

Le informaremos acerca de los resultados de sus pruebas y le entregaremos un informe de MOPEAD.

La ciencia continúa avanzando

 

Los científicos utilizarán sus datos para lograr avances en investigación médica y tratamientos

Qui dirigeix l’estudi?

Merce Boada,Dra. en Medicina, fundadora i directora mèdica de Fundació ACE

Dra. en Medicina, fundadora i directora mèdica de Fundació ACE

Bengt Winblad, Professor del Centre d’Investigació en Alzheimer de l’Institut Karolinska (Center for Alzheimer Research, Karolinska Institutet).

Professor del Centre d’Investigació en Alzheimer de l’Institut Karolinska (Center for Alzheimer Research, Karolinska Institutet).

Frank Jessen, Doctor en medicina, Professor a l’Hospital Universitari de Colònia (University Hospital Cologne).

Doctor en medicina, Professor a l’Hospital Universitari de Colònia (University Hospital Cologne). Director de la Clínica de Psiquiatria de Colònia (Klinik für Psychiatrie, UK Köln)

Dr.Pieter Jelle Visser, Doctor en Medicina i Professor associat al Centre Mèdic Universitari d’Amsterdam

Doctor en Medicina i Professor associat al Centre Mèdic Universitari d’Amsterdam (VU University Medical Center in Amsterdam).

Milica Gregoric Kramberger, Doctor en Medicina i Professor associat al Centre Mèdic Universitari d’Amsterdam

Doctora en Medicina, Professora associada i Directora mèdica del Centre de Trastorns Cognitius del Departament de Neurologia del Centre Mèdic Universitari de Ljubljana (Center for Cognitive Impairments, Division of Neurology, UMC Ljubljana).

FAQs

Malaltia d'Alzheimer

La malaltia d’Alzheimer és, en l’actualitat, la causa més habitual de demència i segons les dades del Ministeri de Sanitat a Espanya hi ha 800.000 persones diagnosticades d’Alzheimer.

L’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que afecta progressivament la memòria i altres funcions cognitives, i que interfereix gradualment amb la capacitat de gestionar les coses del dia a dia. Es creu que existeixen tant factors ambientals com genètics que influeixen en el desenvolupament de l’Alzheimer. El risc de desenvolupar l’Alzheimer augmenta amb l’edat.

L’Alzheimer va ser descrit per primera vegada pel psiquiatra i neuròleg alemany Alois Alzheimer al 1906, és per això que aquesta malaltia porta el seu nom. Generalment es diagnostica en persones majors de 65 anys, tot i que cada cop hi ha més persones joves a les que se’ls diagnostica la malaltia d’Alzheimer, és per això que podem parlar de dos grups o categories: malaltia d’Alzheimer precoç (afecta persones de menys de 65 anys) i malaltia d’Alzheimer tardana (afecta persones de més de 65 anys).

A dia d’avui, encara no coneixem les causes de la malaltia d’Alzheimer.

 

L’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que es desenvolupa de forma progressiva. La velocitat a la que es produeix el deteriorament pot variar d’una persona a una altre. De promig, passen 10 anys des del diagnòstic de la demència fins que la persona mor (aquest període se’l anomena sovint “període de supervivència”). Tanmateix això pot variar considerablement. La progressió pot ser més ràpida o més lenta. No hi ha una regla general.

En l’actualitat, s’està intentant diagnosticar la malaltia en etapes més inicials per tal d’aconseguir augmentar el període se supervivència. Un diagnòstic precoç permet començar el tractament en una fase més inicial en la que és molt més probable obtenir un major benefici terapèutic. El diagnòstic precoç també permet a la persona buscar suport adecuat si ho necessita y els permet entendre els problemes que han estat tenint y permet a aquelles persones que ho desitgin, començar a pensar en el tipus de suport que podrien arribar a necessitar.

Els signes de la malaltia d’Alzheimer es poden detectar al cervell molts anys abans que puguin aparèixer els síntomes. Es tracta de l’anomenada “fase preclínica” de la malaltia d’Alzheimer. De vegades els síntomes són tan subtils que la única persona que se n’adona dels síntomes és ell/a mateix/a, fins i tot el seu metge pot tenir dificultats per identificar-los amb les proves usuals (en aquests casos, la persona experimenta el que anomenem “deteriorament cognitiu subjectiu”.

Poden aparèixer síntomes menors com lleus problemes de memòria o llenguatge, síntomes menor com lleus problemes de memòria o lenguatge, disminució del rendiment laboral, apatia, aïllament social, i errors menors de raonament etc..., però malgrat tot la persona encara pot funcionar de forma autònoma.

És la mateixa persona o la seva família els que sovint reconeixen aquests síntomes, els quals pot confirmar el metge durant la visita. És el que es coneix com un “deteriorament cognitiu lleu” (MCI) i pot desembocar o no en una demència. En els últims anys ha estat possible identificar persones que tenen un determinat tipus de de deteriorament cognitiu, que en la majoria dels casos desemboca en una demència. Es coneix com “Malaltia d’Alzheimer prodròmica”. Quan els síntomes del deteriorament cognitiu lleu o malaltia d’Alzheimer prodròmica empitjoren i com a conseqüència la persona necessita ajuda per realitzar les activitats de la vida diària, podem afirmar que té demència. Tanmateix és important consultar-ho amb un metge donat que en alguns casos podria existir alguna altra cosa que expliqués aquestes dificultats. (veure la secció sobre els síntomes).

La demència, a la vegada, es classifica en lleu , moderada o severa.

Podem dividir les opcions de tractament de la malatia d’Alzheimer en 2 grups diferents: intervencions farmacològiques i no farmacològiques.

Hi ha diversos fàrmacs disponibles, com a tractament de la demència per malaltia d’Alheimer.

L’objectiu d’aquests fàrmacs és el d’enlentir (provisionalment), estabilitzar o disminuir els síntomes. Els fàrmacs no modifiquen el pronòstic ni canvien el curs de la malaltia. Només els pot prescriure un metge especialista d’acord amb el perfil clínic del pacient i en funció de la fase de la malaltia.

  • Els inhibidors de la colinesterasa (galantamina o rivastigmina) es prescriuen en els casos de demència per malaltia d’Alzheimer lleu. S’utilitzen primàriament pel tractament sintomàtic a llarg termini sense que tinguin una activitat demostrada sobre el curs de la malatia.
  • La Memantina (un inhibitor del receptor glutaminèrgic) es prescriu en els casos de demència per malaltia d’Alzheimer moderate o severa. Pot millorar o estabilitzar la cognició, les activitats de la vida quotidiana, el funcionament global, i la conducta o el comportament.

S’han posat en pràctica algunes intervencions no farmacològiques per tal de millorar els símptomes i la qualitat de vida de les persones que tenen la malaltia d’Alzheimer.

Per exemple, s’ha vist en diferents estudis que el suport psicològic a persones amb demència i cuidadors, l’estimulació cognitiva o l’exercici físic resultaven d’utilitat en aquests casos.

Hi ha moltes línies de recerca en la malaltia d’Alzheimer que pretenen millorar els diferents aspectes de la malaltia i que estan relacionades amb la prevenció, el diagnòstic, tractament amb medicaments i diferents tipus de teràpies no farmacològiques per ex. exercici físic, intervencions psicosocials (teràpies no farmacològiques) i estimulació cognitiva.

Per exemple avui la recerca està orientada a la cerca de tractaments que puguin frenar la progressió de la malaltia i també a trobar mètodes de diagnòstic precoç quan encara no hi ha símptomes o molt pocs símptomes, així com també estratègies de prevenció i procediments de comunicació per transmetre el diagnòstic de la malaltia. Aquesta investigació esperem que pugui contribuir a millorar la relació metge-pacient així com també a millorar la salut mental i el benestar emocional dels pacients i els seus familiars abans i després del diagnòstic, etc.

En general, la demencia provocada per la malaltia d’Alzheimer (que avui en dia s’acostuma a anomenar demència per malaltia d’Alzheimer) no acostuma a aparèixer abans dels 65 anys. Es tracta d’una malaltia típicament associada amb persones d’edat avançada, i és relativament poc freqüent en persones joves, excepte en alguns casos en els que hi ha un component genètic molt marcat, que fa que la malaltia aparegui molt abans del que acostuma aparèixer. Donat que hi ha moltes explicacions possibles per als síntomes, cada persona hauria de ser evaluada de forma individual. En cas que vostè pensi que té síntomes que podrien ser un signe de demència, li recomanem que ho consulti amb el seu metge (per ex. el metge d‘atenció primària o de capçalera).

La demència senil no és la paraula adequada des d’un punt de vista científic, tanmateix s’ha fet servir moltes vegades en el passat per descriure la demència en persones d’edat avançada. La demència és un síndrome (per ex. un conjunt de signes i síntomes, que apareixen conjuntament i que són característics d’una malatia en concret, que en aquest cas és la demència). Els síntomes de la demencia (per ex. pèrdua de memòria, problemes de raonament, resolució de problemes i llenguatge) estan provocats per trastorns que danyen el cervell i que poden provocar una pèrdua de la independència i la necessitat de cures i suport.

La malaltia d’Alzheimer és la causa més freqüent de demència en edat adulta. Generalment afecta a persones de més de 65 anys.

A banda de la malaltia d’Alzheimer hi ha altres causes de demència, com la demencia per cossos de Lewi i la demència frontotemporal (més freqüent en persones joves) o la demència vascular, en les que el síntomes són diferents. Hi ha persones que també poden presentar una demencia mixte ( per ex. malaltia d’Alzheimer i demencia vascular).

Estudi MOPEAD

Les persones que participen en l’estudi hauran de completar tot un seguit de proves cognitives per avaluar les seves funcions cognitives, especialment la memòria. El valor d’aquestes proves ha estat reconegut per experts en el camp dels trastorn cognitius.

Vostè rebrà els seus resultats de forma immediata després de la prova.

Després d’haver fet el test online, vostè serà informat sobre el seu rendiment i rebrà recomanacions personalitzades sobre la dieta i estil de vida i sobre si cal que vostè faci la consulta amb el seu metge.

Herència Genètica

La malaltia d’Alzheimer té un component hereditari molt baix: només un 1% de tots els casos d’aquesta malaltia són hereditaris.

No s’ha de confondre l’herència amb la genètica: les mutacions genètiques hereditàries estan predeterminades des del moment de la concepció (això vol dir que la persona ja ha nascut amb aquestes). A banda dels casos hereditaris de malaltia d’Alzheimer, hi ha altres gens compartits amb altres membres de la família i un petit nombre d’ells es poden considerar com “gens de risc” pel fet que determinen si una persona desenvoluparà la malaltia d’Alzheimer en algún moment en la vida. Aquests gens són responsables dels casos més esporàdics però l’aparició de la malaltia després dels 65 anys depèn de la interacció entre aquests “gens de risc”, els factors ambientals i l’estil de vida.

Símptomes

Hi ha una varietat de símptomes associats amb la malaltia d’Alzheimer, com per exemple: la pèrdua de memòria, dificultats en el llenguatge, confusió, desorientació a l’espai, dificultat per fer les activitats de la vida quotidiana, problems per planificar, canvis conductuals i canvis en l’humor i la capacitat per prendre decisions.

Hi ha signes i símptomes d’alerta però en última instància caldrà fer un especialista faci un diagnòstic mèdic ja que podrien haver-hi altres causes que expliquessin els símptomes, incloent-hi problemes mèdics que es poden tractar como per exemple estrès, burnout, depressió, interaccions amb fàrmacs, problemes amb el tiroides, problemes amb l’alcohol, o certes deficiències vitamíniques.

És per això que cal que un metge evaluï cada pacient de forma individualitzada mitjançant una exploració física i neuropsicològica adecuada i demani també , generalment aquest és el cas, altres proves com ara escàners cerebrals, o analítiques per tal de valorar els síntomes en el cotexte de la històhouseholdria medica de cada persona.

No hi ha una regla d’or. Les pèrdues de memòria es produeixen en edats avançades. Un empitjorament recent i/o progressiu de la memòria que alteri la vida quotidiana o el rendiment laboral podria evidenciar un risc més elevat de patir una malaltia neurodegenerativa. En aquests casos, la memòria recent està més alterada que els records del passat. Tanmateix donat que hi ha moltes excepcions d’aquesta regla, es recomana que en cas de dubte ho consulti amb el seu metge.

Alguns altres síntomes de la malaltia d’Alzheimer, com per exemple equivocar-se amb la data i l’hora, o tenir problemes per planificar-se, poden aparèixer de tant en tant, especialment a mesura que envellim, però és diferent que aquests problemes es presentin de forma ocasional a que es presentin de forma habitual interferint amb el día a día. Per exemple, no trobar la paraula que un vol dir en una conversa o oblidar pagar un rebut de forma ocasional, és diferent que tenir dificultats per seguir una conversa o per gestionar les finances domèstiques (quan abans això no era cap problema). En aquests casos es recomana que el seu metge li faci un seguiment.

Prevenció

Portar un tipus de vida activa a nivell físic i cognitiu pot ajudar a endarrerir o enlentir l’aparició de la malaltia d’Alzheimer’s. És recomanable practicar esport de forma moderada regularment, fer una dieta mediterrània i mantenir-se actiu a nivell intel·lectual (ex. llegir, tenir aficions estimulants desde el punt de vista cognitiu etc.) També li recomanem que controli els factors de risc cardiovascular o cerebrovascular com la hipertensió, diabetes, sobrepès, sedentarisme etc., que segueixi la medicació que li hagi recomanat el seu metge, tingui un estil de vida saludable i eviti el tabac.

Es recomana seguir una dieta que disminueixi el risc de patir problemes cardíacs o de desenvolupar una diabetis, com les dietes baixes en greixos i en colesterol. És important evitar el sobrepepès i gaudir d’una bona salut física i mental. S’ha demostrat, per exemple, que les persones que tenen obesitat en l’edat madura tenien el doble de probabilitat de patir una demència d’aparició tardana. Les persones amb nivells alts de colesterol i hipertensió tenen 6 cops més probabilitats de patir demencia que les persones amb nivells dins la normalitat. Es recomana dur un estil de vida que inclogui una dieta variada i saludables, per comptes de fer règims estrictes de curta durada. D’acord amb l’evidència científica, adoptar una dieta mediterrània i menjar amb moderació pot contribuir a disminuir el risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer.

És important disminuir els aliments ambun contingut elevat de greixos i colesterol. Nombrosos estudis han demostrat que el consum de quantitats importants de greixos saturats i colesterol poden produir arteriosclerosi i això està associat amb un risc augmentat de desenvolupar una malaltia d’Alzheimer. Tanmateix, el "colesterol bò", l’HDL, pot ajudar a protegir les neurones. És per això que li recomanem que consumeixi greixos monoinsaturats i poliinsaturats, com per exemple l’oli d’oliva o l’oli de blat de moro. També és preferible cuinar utilitzant el forn o el grill per comptes de fregir.

En general, les fruites de color vermell fosc i les verdures tenen els nivells més elevats d’antioxidants. Les verdures que més en tenen són: els espinacs, els brots d’alfalfa, el bròquil, la remolatxa, el pebrot vermell, la ceba, el blat de moro, les esberginies, les cols de Brusel·les i la col Kale. Entre les fruites amb un nivell d’antioxidants més elevat hi trobem: les prunes, les panses, les mores, les maduixes, els gerds, les taronges, el raïm negre, les cireres i els nabius.

El peix d'aigua freda, com el mero, verat, salmó, truita i tonyina,conté àcids grassos omega-3, que són beneficiosos per frenar la neurodegeneració.

Algunes varietats de fruits secs poden ser un component important de la seva dieta, per exemple les ametlles i les nous són una bona font de vitamina E, que és un antioxidant.

Les vitamines poden ser útils. Sembla ser que determinades vitamines, com la vitamina E, o la vitamina E associada a la vitamina C, la vitamina B12 i l'àcid fòlic poden ser importants per ajudar a reduir el risc de desenvolupar la malaltia d'Alzheimer. Una dieta saludable per al cervell l'ajudarà a absorbir millor aquestes vitamines i els elements necessaris per tal el seu metabolisme les utilitzi de forma eficient.

Faci click aquí si voleu saber més informació.

Hi ha nombrosos exercicis que vostè pot fer per estimular l’atenció, la memòria, el llenguatge i les habilitats manuals, així com també l’habilitat de l’escriptura, el reconeixement de cares i objectes, etc.

Aquests exercicis els pot trobar en llibres o a internet:

Per exemple: http://www.fundacioace.com/recursos-ejercicios-online/

Si a vostè li han diagnosticat un deteriorament cognitiu lleu, el seu metge pot adreçar-lo o derivar-lo a un centre de memòria on podrà rebre una atenció més especialitzada.

Consells útils

Nutrició en l'envelliment

  • Dugui un estil de vida saludable
  • Sempre que sigui possible, practiqui algun tipus d’exercici físic
  • És molt important beure 1 ½ -2 litres de líquid al dia, fins i tot encara que no tingui set.
  • Faci activitats socials.
  • Faci activitats mentals.
  • Segueixi fent les seves activitats habituals encara que li costi més que abans.
  • Eviti les situacions estressants.
  • Mantingui els mateixos de descans nocturn
  • Tingui cura de la seva higiene personal
  • No Fumi.
  • No prengui drogues.
  • Faci exercici físic per millorar la memòria.

Se sap que fer exercici físic regularment com anar a córrer, caminar, anar en bicicleta, fer estiraments, fer exercicis de tonificació, nedar i ballar, pot prevenir o endarrerir la progressió de diversos problemes cerebrals i cardiovasculars.

Hi ha nombrosos exercicis que vostè pot fer per estimular l’atenció, la memòria, el llenguatge i les habilitats manuals, així com també l’habilitat de l’escriptura, el reconeixement de cares i objectes, etc.

Aquests exercicis els pot trobar en llibres o a internet:

Per example.

Si a vostè li han diagnosticat un deteriorament cognitiu lleu, el seu metge pot adreçar-lo o derivar-lo a un centre de memòria on podrà rebre una atenció més especialitzada.

Accepto | Més informació